Primera carta als Corintis 13
11 Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d’ençà que soc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants.
12 Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix.
13 Ara, doncs, es mantenen la fe, l’esperança i l’amor, tots tres; però l’amor és el més gran.